“Fa un any ens enceníem i ara ens ofegàvem”. L’alcalde de Xerta, Roger Aviñó, se referix d’esta manera al fet que el municipi s’haja convertit en doble damnificat per l’avenç desbocat del canvi climàtic a les Terres de l’Ebre. L’estiu del 2025 va ser un dels municipis afectats per l’incendi de Paüls, un foc de sisena generació, i ara, un any després, els espais arrasats per les flames han afavorit que l’aigua corregués més de pressa i arrossegués tot el que trobava al seu pas: troncs cremats i pedres. La petjada del foc i el pendent del terme municipal cap al poble van resultar letals.
“Jo mateix vaig alertar que això podia passar si patíem un aiguat com el que hem tingut la mala sort de patir”, recorda Aviñó, que demana que es generalitzen més amunt del canal Xerta-Sénia els treballs d’aprofitament forestal i les intervencions que la Direcció General de Boscos havia començat a promoure a les proximitats del poble. Es tracta de feixines de troncs i llenya disposades a manera de bancals, capaces de retindre terra i evitar l’“erosió brutal” que va provocar la tromba d’aigua del 6 d’octubre.
L’anterior vegada que els barrancs coneguts com les valls van inundar el poble va ser el 1971, quan, segons recorda la gent gran de Xerta, havia estat tres dies plovent. Ara, en canvi, en va haver-hi prou amb una hora i més de 100 litres per metre quadrat, una quantitat que encara podria haver sigut superior muntanya amunt, a la part baixa dels termes d’Alfara de Carles i Paüls, especula Aviñó.
Els efectes han sigut devastadors. “Les lleres dels barrancs estan irreconeixibles, ha canviat tota la morfologia del terreny, si no ho veus no t’ho creus”, expressa el batlle, que detalla que les allaus d’aigua van arrancar oliveres i màrgens de pedra centenaris. Eren barrancs conreats “des de fa més d’un segle” que, amb l’aiguat, han recuperat el format original.
La pluja torrencial també va provocar la inundació de la variant de la carretera C-12. L’Ajuntament recorda que, quan es va construir, es van habilitar dos ulls molt menuts perquè desaigués un barranc que topa amb la via. La gran quantitat de residus orgànics i de pins cremats que va arrossegar l’aigua hauria provocat un tap, que va fer que l’aigua saltés per damunt de la carretera i obligués a tallar la C-12 al trànsit.
A Xerta, també va quedar tallada la carretera d’accés on hi ha la benzinera que, un any enrere, es va convertir en una icona de la resistència del poble envoltat per les flames. També hi va haver una gran afectació a l’anomenada entrada de les Moreres.
La pluja de la tarda del 6 d’octubre va ser un fenomen molt focalitzat a Xerta. L’impacte a Aldover, Paüls i Alfara de Carles, segons repassa Aviñó, es va circumscriure a la part dels respectius termes municipals que limita amb el de Xerta. L’alcalde de Paüls, Enric Adell, sí que ha reportat, però, un impacte molt important sobre els camins rurals, que “pràcticament han desaparegut”.
“Hi ha trams de camins que han desaparegut completament”, coincidix Aviñó, que agraïx l’ajuda que estos dies l’Ajuntament ha rebut de l’empresa pública Infraestructures.cat i de la Diputació. El suport s’ha materialitzat en maquinària i operaris per a refer i reparar camins i obrir accessos a les finques on ara s’han de començar a collir les garrofes i les olives.
També van patir els efectes de l’aiguat les plantes baixes de les cases del poble i els habitatges disseminats. “Hem fet amb el COPATE una campanya per a recollir voluminosos i deixalles”, explica l’alcalde, que reflexiona que, si bé feia 50 anys que no passava una cosa així, “tal com van les coses, potser en poc temps ens torna a passar”. “Només ens queda fer actuacions que mitiguen l’impacte i prendre mesures d’autoprotecció”, conclou.
Xerta demana la declaració de zona catastròfica.
Aviñó va firmar la setmana passada el decret per a sol·licitar la declaració de Xerta com a zona afectada greument per una emergència de protecció civil, coneguda anteriorment com a zona catastròfica. Es preveu que el Consell de Ministres agrupe en una mateixa declaració totes les zones afectades pels aiguats de setembre i octubre.
Pel que fa a l’incendi del 2025, l’alcalde assegura que els únics ajuts que han rebut els afectats són els derivats de la declaració de zona catastròfica, ja que els compromesos per la Generalitat encara no s’han fet efectius.
